Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/264

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Com la nova de tanta ditxa s' estengué per tot lo mon, molts foren los que hi anaren pera ficarshi; mes los vassalls del princep sabi que tenian lo dó de llegir y veurer dins del cor de las personas, los senyalavan als primers, que á cops de ballestas d' allí los allunyavan: al veurer aixó, molts procuraren mostrar en sas caras la bondad, que tant lluny tenian de son cor, mes com ja havem dit que los ulls d' aquells faels soldats penetravan fins á lo mes fons d' ells, de res los hi servia la hipocresía pera entrar en aquell lloch, y aixís fou, que sempre, eternament visqueren felissos tots los que allí entraren, puig la mala semensa no pogué ni podrá may entrar en lo Regne de la Felicitat.