tipliqués, puig per tot se trobava, per lo que vejeren qu' era inútil cambiar de cami; molts van dir que aixó era algú que sabia del art de bruxeria, altres sospitaren la veritat; si eran tres ó quatre que anessen junts ja no 's veya lo tal home, per lo tant no podia ser certa la primera sospita, ó sia de que fos art de bruixeria, pus en aytal cas lo mateix haguera sortit que fossen un com que fossen una dotzena.
Un vespre, estant la mare y la germana de 'n Feliu filant en lo llindar de la porta, passá un minyó d' unas casas vehinas y 'ls digué:
—¿Sabeu que lo Ton ha sigut robat quan anava á portar los diners de la contribució, y ha sigut ferit al volerse defensar ¿heu sentit aquell tir? donchs bé, no era de cap cassador, sino d' una pistola que lo Ton ha enjegat á lo lladre; ara jo me 'n hi vaig.
Y lo minyó apretá á corre sens adonarse de l' impressió que sas paraulas havian fet á la pobre viuda. Jo no sé com es, pero succeheix que quan passa alguna cosa estraordinaria se sap tot desseguit per tot lo terme, ningú diria sino que 's lo vent lo qui tramet la nova; may se veu ningú á la casa de l' altre á no ser que 's necessitin, las casas son á bona distancia l' una del altre, y ab tot y aixó, no passá un quart d'hora que á totas no sapiguesen lo del tir de pistola; mes ara en lloch de mirarso ab tanta indiferencia com fins allí, resolgueren donar una batuda per tot lo terme, comensant per tocar á somatent.
S' havia ja fet de bella nit, la mare de 'n Feliu sentada prop la llar, tenia lo fus entre sos
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/270
Aquesta pàgina ha estat revisada.
