cascata, y anavan á parar á l' estany, corrian graciosament refrescantlas y adornant aquelt lloch ab sos peixos de platejat ventre, esquena de rubins, y esmeragdas, ulls de perlas negras y aletas de turquesas. Aquesta hermosa pilastra de lliris formava per dins com una cova, dins la que 's ficá la donzella poguent desde allí acabar de veurer lo demés de la sala.
Al extrem y derrera de la font, qual pica era una grossa y bombada esmeragda, una jemada Alsina de fullas de vellut y aglans dauradas graciosa y ergullosament se destacava.
Desde son amagatall tot aixó ovirá la donzella, aixís com també unas mitjas taronjas d' or que de tant en tant y per entre 'ls Arinjols y Gallets se deixavan veurer; mes gran fou sa admiració quan de dins d' ellas vejé sortir lleugeretas aus que descrivint un cercol per la sala, s'anavan á posar demunt la alsina, de la qual y sens saber per ahont ne devallá una de hermosísima de virolat plomall que 's ficá dins la pica d' esmeragda, seguida de totas las altres.
Qui podrá descriurer la sorpresa de la nina al veurer sortir d'aquell bany, en lloch de la au, una bellíssima dama mitj coberta ab sa negra y abundosa cabellera, ab un vestit de fina glassa tot cobert de perlas d' aigua y una estrella al mitj del front! Totas las altres com ella 's convertiren en enciseras ninas. La primera 's recolsá en la alsina, posant sa blanca ma sobre la esmeragdada font, las altres la rodejaren ab provas de veneració y afecte, mes, sobte, una d' ellas girá lo cap en vers ahont estava la don-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/284
Aquesta pàgina ha estat revisada.
