Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/287

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mas alas. Y mostrá sos blanchs y tornejats brassos plens de sanch.
 —¿Y que es d' ell y de las altres companyas? torná á preguntar la Regina:
 —Ben malament estan també: la pobre Perla d' aigua al veure lo méu perill y mon cansament ha pres mon lloch, y molta por tinch que d'ella no 'n fassan presa:
 Al ourer eixa nova, la regina de las fadas, colpejá son nevat si castigant ab gran desespero sos hermosos cabells.
 —Oh perla d' aigua! ma hermosa perla d' aigua, ¡quí cubrirá de perlas nostres glassats vestits! y tú, diu enujada diriginlse á la nina que ni á respirar gosava, tú qu' aixís perts á los que estimas com als que 't fan bé, tú qu' ets la causa de nostra desventura, no 't valia mes desconortada y mal nascuda donzella, donar temps al temps, y contentarte ab lo que 't donavan sens ficarte en res mes, que no ser la causa de tants perills y desgracias!
 Més en aquell instant, una lleugera Roquerola entrá y ficantse de correguda dins la pica, salpicá ab la punta de sas alotas los vestits de las fadas de bellíssimas perlas d' aigua.
 —Es ella, es ella, cridaren totas joyosas, es perla d' aigua.
 Llavoras li preguntaren per les altres; y ella aixís digué:
 —Entre 'ls Duchs y las Cabrassas jo 'm trobava sens esperansa de fugirne, ni de salvar al jovencel, quan Trenas d' or, que m' ha ovirada, ha vingut vers mí, sens temensa al gran perill