Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/296

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nan. A son picament respongué tot lo ressó de la montanya, y ab pas breu y testa baixa se 'n entrá á aquell sant lloch de retiro. Era 'l convent del monjos de San Víctor en Sant Miguel del Fay.

II.


 Molts de dias havian passat desde que Berenguer renunciant á lo comtat d' Ausona á favor de son germá havia pres lo hábit de novici devant lo altar, de dessota la roca viva, jas del Rossinyol ó sia de la segona cascata.
 Semblava haverse oblidat enterament de tot lo que un jorn lo lligava á la terra; admirava la fortalesa d' aquella aigua que ab son etern degotam convertia en treballada pedra á la mes tendre herbeta, deixá vagar sa imaginació per aquells inmensos boscos y pasmával la grandiositat de aquella fértil y agreste naturalesa, ahont cada dia hi trobava nous prodigis, novas maravellas que li demostravan la omnipotencia de aquell que las havia criadas.
 En los dias d' istiu en que lo sol brillava ab tot son esplendor, devant la cascata y entre la brumorosa escuma veya resplandeixe ab tota la galanura de sos vius colors lo Arch de San Martí, y quan la tempesta batia demunt del single sas alas de foch, enviant lo tró per entre espesas y negres boyras, las cascatas, lo torrent, fins los mateixos degotalls tenian un só de terrible y conmovedora bellesa: lo tró aixordant los espays feya ressonar aquellas timbas estre-