Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/298

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

será? era del tot impossible atinarhi puig en lo lloch ahont eran, may havia sentit á dir que hi habités ningú ni creya que hi haguès camí per anarhi, aixís es que va passar tota la nit rumiant en lo que esser podia. Lo ensendemá tot resant son breviari, cercá un tros de terra fressat que li indiqués algun caminet per xich que fós, mes res, lo qual aumentá sa estranyesa tan més quan altres nits passá veyent las llumanetas.
 Aixó l' havia distret un tan de sas penas, mes al poch temps ho volgué oblidarho; mes insistent, empero que may aquella idea y barrejant-se ab sas amorosas ansias, altre cop rebifadas, li feya llargas y pesadas sas nits de insomni. Per aixó una nit no poguentse aguantar mes, ell que surt del Convent y sens darse compte ni rahó de lo que feya, comensá a baixar montanya avall, per uns camins que cap isart s' haguera arriscat á ferne, Qualsevol que l' hagués vist, l' hauria cregut l' ánima de algun monjo dels que sota 'l campanar tenian sas tombas, condemnada per algun mal fat á vagar de nit per aquellas fondaladas; á qualsevulla que lo hagués vist se li haurian erissat los cabells, perqué, sols un miracle del cel, lo podia deturar de cáurer á l'abim á cada pas.
 Després de molt temps, arrivá al fondo del torrent y, com un home que ha perdut lo seny, en comptes de anar per lo menos esposat siti, emprengué la pujada per lo costat de la cascata, are agafantse per lo tronch d' un arbre, are per una mata que podia ben bé seguirii rodolant ab