Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/306

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ridoltas, aringols y altres infinitats de plantas boscatanas que anaren enramantse alba amunt, alba amunt y s' estengueren fins al del costat y al del enfront formant entre tot un bellíssim redós que pujava quasi fins dalt dels arbres, y que á la alsada de una persona deixava oberta com una finestreta desde la qual guaytava y entonava son cant la hermosa enamorada del hereu del Castell. Prompte totas aquellas plantas enramadas, al sentir los suspirs dels dos amants, com si 'ls anessen recullint y convertint en flors, cubrirense totas d'ellas; las blancas plometas de la ridolta 'ls formavan com un sostre de neu y las vermellosas flors dels xucla-mels environavan lo march de la finestreta; á sos peus lo romaní, la englatina boscatana ó sia 'l vincapervinca y 'ls hermosos botons d' or y espernallachs, los formavan una blana y olorosa catifa.
 La mare d' Anunciata s' aná posant malalta y, veyentse als últims moments y recordant sempre la inculpació que li feren de haver ab sa ambició consentit en lo amor dels dos joves, cridá á sa filla y li demaná que la deixes morir tranquila, prometentli avans de deixar aquesta vida que may, esdevingués lo que esdevingués y per mes que Dionís ho volgués aixís, que may lo esposaría. Anunciats no tenia valor pera prometre una semblant cosa per mes que no tingués d' aixó cap esperansa. Sa mare se pitjorá y, estant ja en la agonía, torná á demanar á sa filla eixa promesa; la pobre donzella no 's sentia ab forsas pera ferla, mes sa mare agonejava,