Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/318

 Y tancá 'ls ulls; mes tot seguit los torná á obrir esparverada y com cercant anhelosa al que acabava de despedir, la soletat, en aquells instants la espantava, y á falta d' altre volia al que acabava de rebujar per ódi á la religió.
 Infelis criatura! nada entre la miseria, poch cuidada de sos pares, sense cap idea de la cristiana doctrina acostumada desde petita á una vida vagarosa, y sense fré ni en sas ideas ni en sas pasions, no havia conegut mes que 'l vici, y ni poch ni molt havia cuydat de viure prop de sa familia, que poca diferencia era com ella, ni de crearsen una altre que poch l' importava. Sa vida havia sigut miserable y embrutida y aquella intel-ligencia clara y que ab bonas llisons hauria pogut fer molt be, no serví mes que pel mal; aixís com son cor hauria pogut ser lo de un angel, y fou lo de un ser infernal.
 Lo sacerdot veya lo avansament del mal, y anguniós y anhelant procurava inculcar á la ánima de la malalta las veritats de nostra Religió barrejanthi paraulas de ditxas eternas y de consol.
 En los moments suprems en que 's va á deixar la vida, en que la eternitat se presenta á nostres ulls y en que no se sap lo que será de nosaltres, se vehuen las cosas baix un prisme molt diferent del que 's vehuen durant la vida; aixis li degué succehir á aquella desditxada criatura y tota una vida de disbauxa y de crims se li presentá al seu devant, acusantla y fentla tremolar á la idea de compareixer devant d' aquell jutje infa-