que s' hi retratava la mort, que es alló!.... ah!.. ah... son los convents que creman... A matar frares, á matar frares,—digué esforsantse en cridar,—si! si, que no'n quedi un! quin johir! ja pot lo taberner amanir dels bons porrons de vi que prou riquesa hi trovarem alli dintre pera pagar encara que rebentem de tan beure.
—Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, digué lo sacerdot fervorosament juntant sas mans suplicantas y alsant sos ulls al cel.
—Qui parla aqui de Deu, preguntá ella girantse bruscament en vers lo sacerdot.
—Lo qui ha vingut aqui pera perdonarvos en son nom si vos arrepentiu.
La moribunda havia fixat sa mirada en lo rostre del sacerdot y per moments se la veya pendrer sa fesomia una espresió de terror y esglay indescriptible.
—Perdonarme! perdonarme! quan me envia lo somni mes horrorós de ma vida, quan fa apareixer devant meu la cadavérica figura del últim frare que vaig matar en aquell jorn de festa! Si sou sa fantasma, si veniu á mi pera durme al infern ó alli ahont vulgueu pera martirisarme, pera ferme sofrir tots los torments que jo vos vaig donar, porteusemen d' una vegada mes no 'm vingueu ab paraulas de consol, y sobre tot, no 'm feu veure mes aquells ulls suplicants, aquella derrera mirada d' angunia y sufriment que sempre mes he vist en mos somnis y desvetllaments, y aquesta boca sagnosa que m' horrorisa.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/320
Aquesta pàgina ha estat revisada.
