S' acabá lo Evangeli, y sobte una veu fresca y clara ressoná al cap d' avall de la Iglesia.
—Sereno, las dotze, digué ab lo de cant.
Y 'l fluviol li respongué ab una tocata pastoril.
Una altre veu se deixá sentir després, veu de joya, vivrant y clara, acompanyada del cant dels aucells; dient:
—¡Jesus es nat!
—¿Nat? preguntá un altre plé d' admiració.
—Si, nat, nat, respongué la primera ab creixent entusiasme.
Tres ó quatre preguntas mes se succehiren y convensuts los pastors de la veritat de lo que 'ls deyan:
—Gloria á Deu en las alturas, y pau als homens de bona voluntat, esclamaren ab entusiasme y fervorós cant.
Y seguiren:
Lo Desembre congelat
confus se retira,
Abril de flors coronat
tot lo mon admira,
quan en lo jardí d' amor
naix una divina flor
d' una rosa bella
fecunda y poncella.
Etc., etc.
Si jo 't pogués fer veure la alegria que brillava en tots los rostres! no semblava sino que realment en aquell instant y allí mateix, acabés de naixer lo Redentor del mon.
Los pastors en sa joya s' agafaren per las mans y formant rodona ballaren la sardana fent ressonar los esclops ferrats demunt las amples
