nyach que anava derrera d' ells, ne feya un altre, tol posantse á sonar lo sach dels gemechs: derrera mateix del manyach, venia lo rebadá ab duas cistellas adalt de la crossa; en una d' ellas hi havia una oferena tapada, y en l' altre dos blanquíssims colomets lligats ab cintas de color de rosa demunt d' un llit de olorós vervelló; despres seguian los demés pastors de dos en dos, ab sas enflocadas crossas tan llargas com la del primer pastor, del que no 's diferenciaven mes que pe 'ls esclops, per durlos aquest cuberts de pell del coló de la fusta, brodada ab seda de colors y clavada ab tatxas dauradas y un floquet blau al cap demunt.
Quan arrivaren al altar, lo senyor Rector los presentá al bon Jesuset, dihent:
—Jesús es nat, «venite adoremus»
Lo pastor posá 'ls genolls en terra conmogut y devotament. Totas las respiracions se pararen, tots continguerem l' alé; es una escena que no 't puch contar perque es indescriptible. Lo pastor oferí son manyach al divinal Senyor deixant-lo devant de l' altar: lo primal conegué la acció d' aquell y feu envers ell un moviment; mes conmogut lo pastor encara, passá sos brassos entorn lo coll de son manyach y lo besá del front[1].
Despres dels pastors, anaren á adorar tots los homens de la Iglesia, despres las donas. Lo sacerdot anava dientnos á tots:
- ↑ Ben sebut es que 'l remat y sobre tot lo manyach cada cop que cambia de pastor se migra, apenas menja, y per espay de uns cuants dias, te los ulls llagrimosos.
