LA FILLA DEL MAR.
Quietas estavan las ayguas de la inmensa mar; sas onas mansament besavan la platja del Estartit, y l' alt Montgrí allargava las ombras agegantadas al veures poch á poch abandonat pel sol.
Devant seu, costat de la desembocadura del Ter, las Illas Medas treyan sos caps descarnats y punxaguts demunt las aiguas, y un vol de blancas gavinas revolotejava y 's banyava en ellas.
Una barqueta tripulada per un sol mariner que acompanyava á un passatjer á la mes gran de las Illas s' allunyava en aquell moment del Estartit.
No es que tingués aquell res que fer en dita Illa, habitávanla quasi no mes un oficial y una petita guarnició. Unicament la curiositat li feu empendre aquell camí.
Fondejaren en la cala, y després de desembarcar, nostre curiós viatjer inspeccioná las fortificacions que hi feren anys passats y que serveixen pera vigilar la costa; las quals inútil-
