Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/350

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dret, y feu un moviment de recel y disgust, procurant allunyarse.
 —Es una persona, ó un animal estrany? torná á dir lo primer.
 —No sé que dirvos, respongué 'l mariner, sa figura encara que feréstega es d' home, mes tothom fuig d' ell com d' una bestia fera.
 —Y per qué?
 —Ell fuig de la gent com si se 'l haguessen de menjar, sempre está esferahit, y com amagantse de tothom tot temerós; te son cau dins d' eixa roca que ara 'l sosté, no viu mes que de fonolls marins y d' algun tros de pa moreno que devegadas algú li tira desde dalt, com ho podrian fer ab un cá; passa 'l dia pescant corals y la nit corrent per aqueixas rocas en los llochs mes inaccesibles com sí fos un aucell de nit; ningú sab d' ahont vingué ni qui es, puig ab tants anys que es aquí potser no ha enrahonat ab duas personas; dihuen que te una veu tan gutural que mes que veu humana sembla l' udol d' una fera: n' hi ha que dihuen si te part ab lo diable, y, á dir la veritat, crech que á lo menos deu estar per ell protegit, puig ningú pesca com ell mes hermosos corals, ningú com ell se llénsa als mes grans perills com que á grat scient busqués la mort, y cap mes s' escapa tan fácilment dels perills á que son ofici 'ls esposa.
 En aquell instant, aquell home ó figura d' home que fins allavoras havia estat inmóvil com una estátua, feu un moviment tan sobtat y tant brusco que 'l passatjer de la barqueta cregué que queya al mar estrellantse avans ab las ro-