Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/359

contra 'ls desitjos de tothom, los didos seguian habilanthi. Un dia, un dels criats de la casa 'l vejé á ell que ab pas de llop y mirada investigadora se 'n entrava á las cambras de la senyora del Castell: lo fidel criat lo seguí de puntetas y recatantse. Quan fou dins la cambra, obrí sense fer gens de soroll ni quasi cap esfors un gran armari que en la paret hi havia, ab una eyna que pel cas portava, y trayent de allí dins las ricas y costosas joyas de la castellana, las ficá dins d' un saquet: lo criat se li tirá demunt pera poderlo atrapar ab lo cos del delicte y ferho veure als senyors pera que aixís comprenguessen qui era l' home que tenian á casa, y 's posá á cridar ab totas sas forsas. Al veures descubert, lo segarreta feu un violent esfors, y pogué despendres dels brassos que l' havian empresonat; rápit com lo pensament, y no veyent altre medi pera fer callar á son delator, enfonzá sa daga en lo cor del fael sirvent, y apreta á corre per aquells inmensos corredors en direcció oposada á la en que se sentian 'ls passos dels que acudian al crits de la seva víctima.
 Quan tot fou descubert, la dida manifestá un dolor tant estrem que ab res la podian aconsolar.
 —Ahont aniré, desditxada de mi, deya, que no 'm segueixi la infamia del meu marit? qui 'm voldrá á mí, y ab qui guanyaré 'l pá que tothom me negará?
 Na Elionor, acompadida d' ella, y creyentla mes desditxada per l' horror que li devia causar lo veures unida á un home tan malvat sent