senyor, mes no son senyor arrogant y plé de vida com era 'l dia avans, sino cubert de nafras y mort demunt d' un llit de tronchs y fullas. L'
havian trobat á la surtida del terrible mont: sa preciosa daga, qual mánech era tot de pedreria de gran valor, havia desaparegut, en cambi en son puny clos hi tenia un objecte del qual s'apoderá ab afany sa esposa.
¿Eran los damnats cavallers del altre mon los que l' havian mort? Molts dels criats estavan per creure que no, puig en la posició del mort y en lo estripat de son vestit, se coneixia be que s'havia resistit, cosa que no hauria fet á havérselas tingudas que haver ab esperits.
La dama, desde aquell dia, quedá en un estat de insensibilitat del que res la pogué fer surtir; sos ulls divagavan á la ventura sens fixarse en res, son rostre 's cubrí de arrugas prematuras y tornárense blanchs sos cabells; sa figura descolorida y demacrada anava decayent de dia en dia, y comensá á encorvarse; ja no podia sostenirse sino ab la ajuda d' un bastó. No semblava ni la sombra d' aquella bella Elionor que havia sigut lo encís y la alegría de aquell casal ahont ara 's respirava sols tristesa y quietut de sepulcre. Raras vegadas obría la boca pera parlar, y aqueixas eran sols pera dir:
—La desesperació d' aquets anys passats pesa sobre la meva conciencia com un plom; tal volta demá no hi fora á temps, vull confessar mas culpas; tal volta Deu, al perdonármelas, nos tornará al nostre fill.
Y deya després ab veu més baixa y tremolosa:
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/364
Aquesta pàgina ha estat revisada.
