Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/377

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gat á vostras mans? tenia prou valor pera morir entre 'l foch; cas que no m' haguesseu concedit la llibertat á cambi de la de na Blanca, y aixís donchs ¿per qué lligarme?
 Lo tó, l' ademan ab que foren pronunciadas eixas paraulas imposaren á tots; lo temut lladre seguí son camí entre 'ls cavallers, seré y tranquil, mes sense afectada arrogancia.

______________

 Blanca de Torrellas havia cambiat enterament son modo de esser de desde son captiveri: ja no tenia aquella franca y espansiva alegría d' altre temps, ja no s' adheria ab plaher á qualsevol proposició de espedicions que 's fes; ho feya tot maquinalment, jamay un sonrís passava per sos llavis, y en cambi, moltas voltas las llágrimas espuntavan en sos ulls; sa dolsa y trista mirada divagava distreta y fins fixa direcció, y tots sos moviments demostravan ben á las claras la abstracció en que estava sumida.
 En cambi, na Elionor, al saber la presó del que tant mal li havia fet, semblá recobrar un xich sa intel-ligencia.
 Entre tant, Testa-fort fou presentat devant del tribunal que l' havia de judicar, y allí fou acusat de la mort del de Torrellas, del robo del seu fill y del de Blanca, y ademés, de haver encisat donzellas, y de bruixot, en rahó de tornarse lletj y vell moltas vegadas apareixent á alguns en eixa forma, y jove y hermós, quan s' aparexia á altres, per lo qual devia ser condemnat com á home que tenia pacte ab lo diable.
 Ell jurá pels Sants Evangelis que no era'l