Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo seu va y ve 'ls servia de joguina un gelat cadavre, era 'l del company de Robert.
 Allí ahont aquest últim habia jugat y cullit petxinas quan petit ab la xiqueta Eudalda, s'hi trobava aquesta mitj ajeguda en la arena, mullada per las onadas que á voltas la cubrian tota, llensada al vent sa llarga caballera, esgarriats sos ulls desmesuradament oberts que res veyan de lo que en son entorn passava; y que tenint fortament abrassat á un cadavre mormolava ab una veu que mes be pareixia un suspir ó 'l remor de la marinada?—Robert! Robert!
 Lo vell marí caigué de terror en terra.