Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/49

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

plandent, jugant ab la bella llum roja del rubí que la envoltava y, com las altras, se deixá anar ab las escumosas ayguas, cubrintlas de sa claror y color. Instintivament, y com ja esperantne una altra, torná á mirar lo llenyater, y, en efecte, una quarta dama aparegué en lo alt cuberta d' un hermós color morat com de pedra virolada:—veyam quan s' acabarán, pensava ell desde sa atalaya:—y tornant á aixecar los ulls, vejé com si sortís també de la escuma de las ayguas una tant bellíssima y pura llum, que res componia ab la de las altras; de entremitj d' ella n' aparegué una dama; era mes jove y gentil que las altras primeras, sa llum pura y blava aparia baixada del cel, sos hermosos ulls brillavan com estrellas de joya y d' ignoscencia, sa hermosa cabellera enterament destrenada la cubria com un mantell, subjectada en lo cap per una díadema de turquesas, un collaret y manillas de lo mateix adornavan sos tornejats coll y brassos. Al deixarse lliscar avall, totas las ayguas, totas las herbas que la cascata environavan prengueren la hermosa color de zafir que ella irradiava.
 Al trovarse totas plegadas, comensaren á ballar y á fer graciosos jochs en mitj de l' aygua, juntantse y apartantse, formant á voltas los colors del arch de Sant-Martí, y altras destacant cada una de per sí los seus colors: despres, agafadas per las mans, baixaren un xich, y caminaren fins á ésser al peu del grossíssim faig, al que besaren ab grans mostras de veneració y afecte; allí comensaren altre volta sos jochs en-