Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/70

del meu camí y que trovaré lo que pot cumplir sos desitjos.
 Y així era efectivament; al cap de poch l'ayre aná sent mes fresquet, y hermosas vinyas, carregats sos ceps de rossos y madurs rahims, s' oferiren á sa vista. Ell que 's ficá dintre una de ellas, y cullí'l millor moscatell que hi va trobar: mes tantost lo hagué cullit, quan un home d'uns cinquanta anys, de cabells y barba ja un poch grisa y de aspecte sever, pero fornit y robust, se li presentá devant y li digué:
 —¿Quí t'ha donat permis pera veremar tant aviat? ¿quí ets tú, mortal atrevit, que avans d' hora invadeixes los meus dominis? ton rostre no té encara cap arruga, y tos membres conservan encara massa agilitat pera habitar eixos llochs. ¿Pera qué has vingut?
 Confús lo minyó no sabia que respóndreli; á la fi 's determiná de contarli la veritat: l' home sonrigué.
 —Ets encara en lo temps, va dirli, en que 'l cor domina per complert lo seny; no hi fa res, tu vols la maduresa avans d' hora; en aqueix rahim la tens, mes vesten d' aquí depressa que no t' esdevingués algun dany.
 Lo minyó, tot anantsen, pogué sentir los crits dels veremadors que 'l volian perseguir per haver entrat en sos dominis, mes l' home de la barba grisa 'ls contingué.
 Y ell, camina que caminarás cap á sa terra, no veya l' hora de fer lo present á sa estimada, pensant en la alegria que li causaria. Aixis es que quan hi arrivá, se n' hi aná desseguida á