y amagadas per verdosas y frescas herbas, trová bon aplech de olorosas y modestas violetas; y camina que caminarás, conegué per la admósfera y pels senyals de vegetació de la terra que s' atansava envers lo lloch ahont en abundó creixian las rosas. Y aixis era, donchs pochs passos havia donat entre aquella exuberant y rica vegetació, quan vejé devant sos ulls la mes fresca y mes hermosa rosa que jamay hagués vist, y tant ho era, que ni á cullirla gosava, y sols lo recort de sa estimada y la por de que ab un altre 's casés sino li duya, pogueren obligarlo á ferho. Mes en aquell moment sentí un gemech y que la rosa se li desprenia dels dits; ell que s'ajupí y vejé mitj desmayada una donzella de sens igual hermosura.
—Per qué 'm vols fer devallar d' aqui avans d' hora? preguntá al admirat jovensel, que no sapigué que respóndreli.
—M' has pres la meva vida, seguí dihent ella, á la que sols pot tornarme la nostra poderosa soberana, devant de la que t' has de presentar per haver gosat penetrar en sos dominis avans d' hora; mes, no temis, digué agafantlo per la má amorosament, jo intercediré per tú.
Nostre minyó se deixá guiar per sa bella conductora no poguen traurerli 'ls ulls de sobre y descubrintli novas gracias á cada pas que donava. Al cap d' un xich arrivaren al palau de la poderosa regina: tot era allí sorprenent; rius d' ayguas de plata l' environavan, tota mena de pedras preciosas cubrian lo fresch herbey, innombrables flors de vius y variadíssims colors
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/75
Aquesta pàgina ha estat revisada.
