s' atansá á una roca que dalt d' un marge de la vorera del riu hi habia, donáli un cop ab lo palmell de la má alsant son fervorós prech á Dèu y brollá una font de claras y frescosas ayguas.
Dèu benehí la acció de son servidor prometent per boca d'un ángel que tots los que d' aquella aygua beguessen quedarian guarits de la febre, y que may, per sequedat que hi hagués, minvaria 'l doll d' aquella font nascuda per las oracions y mérits de tant gloriós Sant.
Y aixís ha sigut: per molt de temps que passe sense ploure, per molta sequedat que hi haja, per mes que s'estronquin tots los manantials, aquella font raja sempre igual: unicament quan s'han volgut fer escavacions pera trobar lo lloch de sa naixensa, llavoras para la font de dar sas ayguas y no torna á mormolejar fins que la deixan tranquila altre volta.
Los habitants de Santa Coloma, en agrahiment al Sant, hi feren una capelleta pera honrar sa memoria, donantli 'l nom de Font de Sant Salvador, per mes que la Iglesia tot just l' haje beatificat; y encara totas las nits hi encenen la grossa llantia de llautó que penja devant de sa imatje col-locada al bell sobre de la font. Aquella llum serveix també de faro si per casualitat algun viatjant se pert per aquells entorns.
Y com que aquella aygua cura de febres y altres malaltias, se veu sempre concorreguda la ermita sobre tot en lo dia del Sant, 18 de Mars, y encara avuy hi atrau un gran aplech de gent dels encontorns.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/82
Aquesta pàgina ha estat revisada.
