Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

taren vos lo contaré; si us plau, per ben empleat sia, y sino, alabat sia Deu.
 Diu que en temps del feudalisme y quan mes en us estavan los drets senyorials, los Barons de Montbuy habitavan regularment en altres castells que 'l de vora Caldas, tal volta per ser mes grans ó tenir en ells mes dominis. En aquest, no solzament no hi vivian, sino que acabaren per deixarlo enterament abandonat, sense guarnició ni criats que 'l guardessen, puig sent com era una terra enterament pacífica y en que no hi havia temor de guerra, de fer aixó no corrian cap perill. No tenint allí, donchs ningú, encarregaren los seus assuntos al amo del Farell ó sía de la casa avans anomenada; y cap poll pica mes que 'l ressuscitat, y ningú té mes orgull que 'l que no té rahó de tenirne; succehí que 'l majordom ó administrador fou tan déspota que mil voltas mes los hi hauria valgut als habitants de aquells pobles lo tenir en lo castell als seus senyors. No 'ls en perdonava ni una: al que no satisfeya las pagas, se li enduya fins las pots del llit; lo qui trencava un sol brancalló de llenya pera escalfarse en las fredas nits del hivern, era castigat ab un rigor tal, que á voltas quedava desgraciat per tota la vida; 'l que s' atrevia á mormolar d' ell, pocas horas després espeternegava penjat d' una alta branca; s' abrogava á favor seu tots los privilegis senyorials, y desditxat de qui no li prestava vassallatje. Si hi haguessen anat alguna volta 'ls castellans, prou haurian procurat de poguelshi dir, mes que fos ab perill de la vida ab que 'ls amenassava 'l