Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/94

que 's dolia la dolsa nina. Un bon observador hauria vist ab tot, que eixa tristesa havia pres peu desde 'ls dias de batuda del any passat, desde un cap vespre en que sentats los batadors y (molts d'altres que al mas anaren) en lo padrís del voltant de l' era, escoltavan á en Joan lo Trajiner, aquell que n' era tan volgut de las donzellas per son geni alegre y festiu, y per sa gracia en cantar cansons y contar rondallas; lo qui los hi esplicava las encontradas que tingut havia ab los matiners y bandolers que ab la escusa de partit roban per los boschs y carreteras. Era tanta la gracia ab que ho contava, tan lo ardiment que 's traslluia en sos fets, y tanta la senzilla naturalitat ab que ho feya, que may s' haurian cansat de escoltarlo los qui lo rodejavan.
 Mes veus' aquí que la mestressa del mas trayent la marmita de la llar y las carns de las graellas, los cridá que la sopa ja era á taula y ja era hora de retirarse. Llavoras donant la bona nit tots los qui no havian trevallat á la batuda, se'n anaren mentres los altres entravan en la Masia.
 Mes avans de que s' en anessen, Eudalda, la hermosa Eudalda, aquella per qui 'n sospiravan mols fadrins de la vila, aquella que s' enduya la palma de la bellesa, atansantse al narrador sens ser vista de ningú, li allargá la má que éll estrenyé ab gran carinyo, llensantli ensemps una tendre y dolsa ullada que féu batrer lo cor de la hermosa nina.
 Tan sols la trista donzella que havem trovat