Mes per l'home, val tan poch tot aixó? es una cosa tan petita en lo camí de sa vida! pobre donzella! mentres aquestos pensaments entelaven tos hermosos ulls, tal volta aquell per qui ne suspiras, ni tan sols que al mon sigas se recorda.
Quan lo traginer al qui quasi ja no's sentia arrivá en aquell tros de la cansó:
En sent á la pujadeta
mes ay,
sent tocá á morts
llágrima brunsenta va despendres de sas parpellas y juntantse ab la fresca gota de rosada, caigué en lo calser de una hermosa Margarida. Al sentir aqueixa dins son sí lo escalf de aquella llágrima, tancá soptement sas blancas fullas guardantla com rich tresor.
Tal volta quan lo Angel del Senyor baixi á recullir los prechs de las ánimas justas, entregada li será per la tendre flor, perque 'l dia de las justicias eternas servesca de contra pes á las culpas de la donzella en las balansas del judici aquella trista llágrima de la amargura de la vida.
Beneita sia, aquesta santa Religió que 'ns envia lo consól junt ab la pena.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.
