María Vives y Mendoza.
Veus aquí que una vegada en un mas d' allá d' aprop de una ermita ahont s' hi venerava una Verge anomenada de Puig-Graciós, hi vivian un marit y muller molt acomodats que n' eran ben devots d' aquella Verge y que se hagueren pogut dir del tot felissos, si Deu los hagues acordat lo tindre fills, cosa que de tot cor desitjavan; mes en cap manera podian tenirne. Y estantse la muller una nit tota sola planyensen, sentí trucar á la porta, y creyent que fóra lo seu marit, baixá á obrirla y 's va trobar ab una dona molt pobrement vestida que li demanava aculliment. Com tenia molt bon cor y era molt caritativa, ab tot grat li digué:—Entrau, entrau que ni sopá vos ha de mancar, ni bon llit ahont pendrer repós.
Y la pobre dona entrá, y ella va apariarli algunas viandas y un llit, á dalt de una de las cambras mes espayosas del mas.
