meu es estat en tu, que tostemps, puys tu fust engenrade encreade al uentre de ta mare, te tengude en la mia custodia; hon que tu anases jo anaue ab tu, que hanc de tu .j. pas nom parti, mas dauesme pacha reuerencia e honor, que mon consel hanc no uolgist *[f. 106 v] creure ne hobeyr, ans tota uia mas menyspreat. » E langel, quant ac aço dit, pres .j. diable per la ma, daquels qui mes escarn se trayen deia cant era al cos, e dix: «¿Ueus aquest ta[n] mal afigurat? aquest es aquel que tu, aseyaladament, que tu mes creyes, e la uolentat del qual tu fayas, e menyspreaues mi e fayes fort mals canbis; enpero sies sagura e no ages paor, que Deus, per sa bontat, a piatat de tu; e no soferas tans males ne tantes penes com tu merexiries, jatsia aço que soferiras moltes penes e molts turmens; e puys tornaras al cos, per tal que tu remes e esmenes ta uida, e quet guarts de tot mal, e que fases be; e per amor deço posa be ton cor e ta pensa en totes coses que uouras e oyras, e retin les *[f. 107] be, que les pusques comtar per orda con sies tornade al cos. » Los diables, con ueren e hoiren aqueles coses que lengel li contaue, que encara tornaria al cos e faria penitencia, e que lauien perduda, la alegria qui era entre tristor, e cridauen altament ab gran confusio, e maleyen nostro Senyor, car els auien fe e esperanse que aquela anima fos lur, e ueyan que pus al cos tornaue que perduda la auen per tostemps; e axi clamauense de Deu, quels faya sobres e tort, e retreien li que el no era dreturer, e aço deyen els per ço com el alongaue temps e uida e espay de fer penitencia a la anima, pus que en carn auia a tornar al cos, es que si Deus no ages mudade la sentencia que la anima al cos tornas, que peragera que tort lo faes, cor els auien posecio prescripcio, mas
