Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/127

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ment auien a soferir. E part tot aco, soferien gran fam e set, enpero auen lum e claredat, e no auien altre turment ne pudor. E en apres lanima demane a langel qui eren aquels qui estauen en aquel rapos e benenanse, segons los altres marimens que uists e pensats auien. Respos langel : « Gens foren qui no foren ten perfetes com degeren, en axi que no foren gens simples, que asats se gardaren de mal a fer e a dir; mas no feren tant be con degeren, e pogeren al pobres de Deu ajudar, e nou partiren ab nostre Senyor co que comenat los auia, na ageren compacio ne pietat de lus amichs ne de lus proismes, al quals ueien pesar moltes nesecitats en les quals poger*[f. 122]en auer ajudat sens lur dan. E aco han per penitencia, per co com als amichs de Deu auant [auents] fretura no ageren pietat; e axi com los pobres eren nuus e auien fret e fam e tot e altres mals, axi soferen els aquests trebals matexes, per digna justicia, algun temps; mas no perdurablament, ans los esta apres daco la gloria de Deu aparalade. »

  Apres aco langel e lanima anaren auant. Axi *[XVI. Lloch dels deslliurats de purgatori] com anauen, els ueren .j.ª porta gran, e alte e bele, la qual tentost denant els se obri per els a rebre; .j. bel uerjer, plentat de molts arbres freturosos [flayrosos ?], ben odelens e saborosos, e altres galerdies e delits tantes, que contar ne dir nos porian. E lo loch aquel era molt clar e resplandent e tot aquel jardi e uerjer era ple *[f. 122 v] de gran multitut de animes qui gardauen ues Deu; altament els cridauen, e salegrauen en nostro Senyor Deus en diuerses maneres. E al mig loch daquel uerjer, qui era molt reyal, auia .j.ª molt belle font dayge saborosa; e quant lanima uiu