ment auien a soferir. E part tot aco, soferien gran
fam e set, enpero auen lum e claredat, e no auien
altre turment ne pudor. E en apres lanima demane
a langel qui eren aquels qui estauen en aquel
rapos e benenanse, segons los altres marimens que
uists e pensats auien. Respos langel : « Gens foren
qui no foren ten perfetes com degeren, en axi
que no foren gens simples, que asats se gardaren
de mal a fer e a dir; mas no feren tant be con
degeren, e pogeren al pobres de Deu ajudar, e nou
partiren ab nostre Senyor co que comenat los
auia, na ageren compacio ne pietat de lus amichs
ne de lus proismes, al quals ueien pesar moltes
nesecitats en les quals poger*[f. 122]en auer ajudat sens
lur dan. E aco han per penitencia, per co com als
amichs de Deu auant [auents] fretura no ageren
pietat; e axi com los pobres eren nuus e auien fret
e fam e tot e altres mals, axi soferen els aquests
trebals matexes, per digna justicia, algun temps;
mas no perdurablament, ans los esta apres daco
la gloria de Deu aparalade. »
Apres aco langel e lanima anaren auant. Axi *[XVI. Lloch dels deslliurats de purgatori] com anauen, els ueren .j.ª porta gran, e alte e bele, la qual tentost denant els se obri per els a rebre; .j. bel uerjer, plentat de molts arbres freturosos [flayrosos ?], ben odelens e saborosos, e altres galerdies e delits tantes, que contar ne dir nos porian. E lo loch aquel era molt clar e resplandent e tot aquel jardi e uerjer era ple *[f. 122 v] de gran multitut de animes qui gardauen ues Deu; altament els cridauen, e salegrauen en nostro Senyor Deus en diuerses maneres. E al mig loch daquel uerjer, qui era molt reyal, auia .j.ª molt belle font dayge saborosa; e quant lanima uiu
