En asso tot sol per aquella fossa ane, que tant La entrada del Purgatori (Owein, 284). pus anaua auant, tant pus la trobaue caua en scuretat, tant que perdia de tot la claretat de tot lum. E quant agui vn poc anat, yo entre en vn loc que me appare lo cap, e aqui yo trobe vna sala segons que lo prior me auia dit; he no hy auia altra claretat si no ayssi com hom diu en lo mon entre iorn he nyt, en los iorns de yuern. Aquesta sala no era gens closa entorn, mas era am pilas ab arcz de volta, ayssi com claustra de monges. E quant agui prou anat amon e auall per aquella sala, yo fui tot mereuellat de la forma he tant delicada manera quant yo vi aquella sala; e intre dedins e vag me seure. E fuy fort mereuellat de la gran beltat e pulcritut que era en aquella sala tant deliciosa, e ayssi meteys de la estranyha forma e manera: car, a mon semblan, no vi tam bella sala en part hont yames yo fos estat. E quant agui segut vna gran pessa, vengueren a my .xii. homes, que totz semblauen de religio e totz eran vestitz de robas blanques, he totz intraren dedins la sala, e a lur venir saludaren me fort humillement. Alcuns de ells me semblaua esser maior, quasi com vn prior, he aquell parla ab my per totz los altres, e fort me conforta, he me dix: « Beneheyt sie Deu, que totas cosas te en poder, e que en ton cor a mes lo bon preposit, he perfectio en tu lo be que as comensat; e perso tu es vengut en aquest purgatori per tos peccatz, sapies que ell te coue fer ab gran animo en aquest fet, e sino ho fahias, tu perdrias lo cos e la anima per ta maluestat. Car tantost com nos serem yxitz daquesta sala, ella sera tota plena de *[a6] diables, que totz comunament te turmentaran he te menassaran, he encara mes fort, que te prometran de ten tornar arere sa he salue he sens nyngun perill fins a la porta per hont hy es
