Lo fum glaçat (Owein, 579).clara; e los altres en hor tant calt e tot fus, tant clar
com si fos lo solell. En ayxi eran en grans turmens
e moltes maneres de gens de diuersas statz, que
eran tots nuus; e tot so que yo auia vist de turmens
nom semblaren res a regart daquell, car totz aquells
que aqui eran semblauen que se sostenguessan
sobre los artells dels peus, e regardauen totz vers
vn vent, a mon semblant appellat tremontana, e
semblaue que sperassen la mort, e tremolauen molt
stretament e extranyha. E lauores yo estigui molt
merauellar[-t] e vn dels dimonis me dix: «Tu te merauellas per que aquest poble a tan gran pahor, que
es asso que speran; mas si tu no ten tornes, tu ho
saubras molt tost. » E apenas lo dimoni ac asso
dir[-t] que venc vna mutacio de vent, quen porta los
dimonis, e ayssemeteys my e tota aquella gent en
vn fluui fret e pudent e molt bas, ves lautre part
de la montanyha. Plorauen moltes gens e se planyhan molt *[b.] dolorosament de fret e de pudor, he
quant se esforsauen de hixir de fora, los dimonis los
cabussauen pus fort. He yo stan dubtos dels grans
turmens, comensi de reclamar nostre Senyhor Jhesu
Crist, e en ayssi me trobi tantost fora del perill
daquell turment.
Lo pou de foch (Owein, 598). Apres los dimonis se appropiaren de my e me menaren de ves orient, e yo miri deuant my, e vi vna gran flama pudent com solffre. E aquella flama montaue tant alt, segons que me semblaue, e auia hy homens e fempnas de diuerses statz totz ardens, que volauen en layre tant alt com yo podia regardar, en ayssi com las beluguas del foc fan. E quant la flama si abissaua he se flaquaua, cahian les gens de dins lo foc. E ayssi cum vinguem prop, ell me
