Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/292

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


IIc. Resúm el contingut d'aquesta part del text llatí; no fa més que anomenar el país de Irbenia (per Hibernia); res de les circumstancies en que's morí'l cavaller (cfr. IIa, 27-54, y IIb, 20-42). A partir de la línea 28, segueix el capítol bastant d'acort ab l'original.
II. Separació de l'ànima de Tundal Títol llatí: « De exitu anime ».
Llenguadocià. Segueix quasi puntualment l'original llatí; mes no es com en aquell l'ànima qui esplica.
IIa. També va d'acort ab el llatí, si bé escapça'l final del capítol (cfr. IIb, 98-106). Encara que comença dient « la mia anima » tampoch es aquesta la qui parla.
IIb. Com en l'original; emperò tampoch es l'ànima qui relata.
IIc. Entrada en matèria en vocatiu: « Senyors: hoyats... » a manera de sermó. Per lo demés segueix bastant l'original. Les reconvencions fetes a l'ànima pels dimonis es ací ella meteixa qui se les fa (línees 87-104). També prescindeix del final (cfr. IIb, 98-106).

III. Viguda de l'àngel y visita al Purgatori. Llatí: « De advertu angeli in occursum anime ».
Llenguadocià;
IIa;
IIb. D'acort completament ab l'original.
IIc. L'original, traduit ab molta llibertat, emperò sense trairlo.

IV. Dels homeyers Llatí: « De prima pena homicidarum ».
Llenguadocià. Queden en blanch quatre ratlles de l'original (cfr. IIa, 167-181, del qual no sembla'l traductor haver comprès el sentit de les paraules cooperculum y lamina.
IIa. Fins a la línea 181, igual que'l text llatí. « Aquesta ere la pene de quells qui eren homeyers, ho per feyt o per consentiment »