Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/304

En aquest paragraf hi han intercalades del traductor les paraules: «lo qual prohom auia nom Trictelm» (III, 16-17). Ademés d'això, el traductor, no ben segur d'haver-se fet entendre en l'acabament d'aquesta part, tracta d'esclarir lo dit abans ab l'afegitó «vol dir que... » (III, 48-50). Vegi-s el text llatí, corresponent a tot el passatge:
 « Et ibi usque ad diem mortis in tanta mentis et corporis contritione duravit, ut multa illum, quae alios laterent vel horrenda, vel desideranda vidisse, etiamsi lingua sileret, vita loqueretur. »
 « Entro al dia de sa mort ab tanta contricio de pensa e de cors estech, que moltes coses (unes esquivadores, altres a desijar) que vistes havia, encara que la llengua callas, sa vida mostrava » (III, 43-50).
 c) III, 52-77. Comença l'original: « Lucidus, inquiens, aspectu, et clarus ... » Aquesta part tradueix ab prou fidelitat la corresponent llatina, destinada a fer conèixer el lloch del Purgatori, segons més endevant se declara (III, 208).
 d) III, 78-155. Llatí: « At cum me hoc spectaculo ... » Aquesta part, corresponent a l'Infern (vegi-s més endevant, III, 222) apareix traduida ab molt poca exactitut. Els «sperits malignes, qui eren negres e peloses » serveixen de recurs al traductor, qui, decididament no va entendre'l passatge (III, 87-94):
 « Et cum progrederemur sola sub nocte per umbras, ecce subito apparent ante nos crebri flammarum tetrarum globi, ascendentes quasi de puteo magno, rursumque decidentes in eumdem. »
 Les « montanyes de foch » de que parla després (III, 97) no són sinó aquests meteixos globes o bombardes de la infernal pirotecnia, que'l pou progectava en amunt pera tornar a rebre després en sa gola ígnea.
 e) III, 156-197. « Cumque me in luce aperta duccret ... » Correspòn el nostre text, sense discrepancies a remarcar, ab el text llatí, essent aquesta part la destinada a descriure, primerament, la estada d'aquelles ànimes enaventurades, no encara admeses a la glòria dels cels, y, darrerament, aquesta meteixa gloria.
 f) III, 198-261. « Nec mora, gressum relorquens ... » En