Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/309

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Mort el rei d'Aragó en aquestes circumstancies, en Perellós hagué de rependre el séu lloc de capità en l'exèrcit del Rosselló, per a defendre el territori contra el Comte de Foix, qui pretenía fer valdre els drets de sa muller, filla del rei Joan, a la Corona. En Perellós tractà de conseguir del Comte d'Armanyac que no fés costat al de Foix en aquella empresa; emperò les gestions del Vescomte y altres persones qui l'acompanyaren, no donaren el resultat que's desitjava.
 Després d'aquest període d'activitat política al servei de l'Aragó, el Vescomte de Perellós va consagrar-se del tot al servei del papa Benet XIII (Pere de Luna), residint en la cort pontificia d'Avinyó llargues temporades, durant les quals gestionà la causa de son senyor, convertit de papa en anti-papa, per raó del cisma.
 De 1403 y de 1405 són els darrers documents en els quals se parla del nostre Vescomte: el primer ens el presenta com a capità de la ciutat d'Avinyó; el segon és una ordre del Parlament, en la qual apareix simplement citat el séu nom.

§ 20. El viatge al Purgatori


 Consta per un document de l'any 1386, que l'infant d'Aragó (després rei Joan I) va encarregar an en Ramón de erellós, el qual se trobava a París, que li enviés la relació del Viatge d'Owein. Aital document, publicat no fa molt pel Dr. Rubio y Lluch [1], és com segueix:
 « Lo primogenit d Arago.

 Vezcomte: vostra letra, feta en Paris, a .xxv. de juliol prop passat, havem reebuda, e, entes ço que s hi contenia, grahim vos molt ço que ns havets significat, pregants e manants vos que continuadament, mentre aqui siats, nos sovinegets de escriure de tots los ardits d aqueixes parts, axi dels affers que s esperen entre França e Anglaterra,

  1. Documents per l'historia de la cultura catalana migeval (Barcelona, 1908); vol. I, pàg. 342. a