Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/341

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


feu soldat, entrant com a tal al servei del rei Esteve, qui regnava a França. Prosperà ràpidament en aquesta nova carrera, sense abandonar, emperò, ses perverses costums.
  Era ja arribada per al nostre home l'hora de passar comptes ab Déu. Una nit, en que'l malvat alféreç (aquest grau havia assolit en l'exèrcit francès) estava a l'aguait d'una persona, la qual s'havia compromès a matar per preu convingut, fou-li semblant de que entorn del séu capell volejava alguna cosa qui produía un cert brogit. S'apartà alçant els ulls, y vegé un paper agitant-se en l'aire, sense acabar de caure en terra. Volgué atrapar-lo, ab gran interès, y en aquesta fatlera se trobà lluny del carrer ont estava emboscat, fallant-li, per lo tant, el propòsit qui el duia, perquè, en aquestes, l'home qui devia ser la seva víctima ja era entrat en sa casa. Lo mateix li ocorregué la nit següent, y també la tercera; emperò aquesta darrera vegada pogué emparar-se del paper, el qual se disposà a examinar, no sense maleir-lo, a la llum d'un llantió qui feia llum a una creu, la qual tenía escrita abaix aquesta inscripció, en francès: « Aquí fou mort un home; pregueu a Déu per ell. » Desplegà el paper, y vegé que tenia una mort pintada, com és de costum posar-la en els cadafalcs funeraris el dia de les obsequies dels difunts, y ademés unes lletres qui deien: « Jo sóc en Ludovic Enio. »
  Lo extraordinari del cas produí en l'ànima de l'alféreç una inexpressable sensació: començà a reflexionar y a pen- sar en la seva vida, plena de malvades accions, y li entrà el propòsit d'esmena. Al considerar la enormitat de les seves culpes, cregué que solament anant a Roma podria obtenir la remissió dels séus pecats. Hi anà, va confessar-se ab un sant home religiós, qui l'enfortí en els seus bons intents y l'absolgué. Emperò, a l'oir parlar de les grans penes que pateixen en el Purgatori aquells qui moriren estant en pecat, y considerant quants eren els que ell havia privat del viure, sense deixar-los el temps de preparar-se per a la mort, liagué el nostre home grandíssima pena. Y un altre dia, que oi a uns qui parlaven del prodigiós Purgatori de Sant Patrici, no parà fins que's feu explicar ben bé els beneficis que podía obtenir, un pecador com ell, de la visita al susdit Purgatori; y formà encontinent la resolució d'anar-hi.