Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/364

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fou pel mes de septembre de 1350 y tants. (Data quasi illegible en el manuscrit.)
 Li apareix un home blanc, iqui s'enduu el visitant vers una ciutat resplandent, a la qual arriben després d'ascendir per una escala obscura, de cent graons. Entren a una casa, dins la qual l'acompanyant senyala al viatger una certa cadira, ordenantli que s'hi assegui. Apareixen dotze monjos, un dels quals porta mitra pontifical y parla al viatger, per a prevenir-lo de les tentacions y proves a que serà sotmès en el transcurs del viatge que acaba d'empendre, comunicant-li la fórmula o exorcisme per a eixir en bé d'aquelles. Apareixen els dimonis.
 [Fulles B y C] Una dòna brinda al viatger el séu amor, induint-lo a preferir els delits que ella s'ofereix a procurarli, en lloc de les penes que l'esperen. Aquestes són representades per una gran fornal al cim d'un castell y per un pont de dificilíssima travessía, damunt d'aigües bullentes, poblades d'alimanyes de tota mena. El viatger pronuncia la fórmula consabuda, desapareixent la tentació y salvant-se del torment de la fornal, qui el menaçava.
 Tot seguit se troba transportat al cim d'una montanya, ont li apareix altra volta la mateixa dòna, acompanyada de dues donzelles. Nou oferiment, inútil, d'aquestes al viatger, per a estalviar-li el pas del pont més amunt referit; el viatger se senya, dispost a entrar en el pont, emperò un gran cavaller negre li en priva l'accés, menaçant-lo de precipitar-lo al riu bullent. El viatger invoca a Déu, mitjançant la fórmula de sempre, y es troba a l'altre cap del pont, sense damnatge.
 Apareix un home de barba blanca, qui ofereix al viatger l'extrem d'una tovallola per a conduir-lo a una vall verdejant, en la qual hi havia un riu, ple de damnats.
 [Fulla D.] El visitant, acompanyat del prohom, arriba a un castell, a la porta del qual veu un llit y una cadira magnífics; emperò sota de llur magnificencia amaguen carbons foguejants. El prohom diu al viatger confidencialment a qui eren destinats aitals llit y cadira; emperò al viatger no li és llegut divulgar-ho.
 Després arriben prop d'altre seient, ocupat per un Rei,