Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/74

gell: « En aquest loch habitauen los bons, mas no fort bons, los quals exits dels turments, encara no merexen que ayen companya dels sants; encara aquesta font es apellada uiuent, e si negu tasçara [tastara] daquesta aygua, viura perdurablement e no aura set mes auant. »

[XVII. Los reys. Contaber y Donat]  E anaren .j. poch mes anant e veheren homens lechs e seglars, conexens daquell Tundal, entre los quals auia dos reys, dels quals la .j. auia nom Cantaber, e laltra auia nom Donat.*[v.] E com los aguessen vists, dix la anima a langel: «Senyer ¿e que es aço, que aquests .ij. reys eren en la lur vida massa cruels, e ere enemich la .j. del altre? ¿donchs, per qual merit ne per qua s bones obres son aci venguts? » E respos langell: « Daquesta anamistat se penediren anans de lur mort, car lo rey Contaber ague longue malaltia e fou uot que si visques fore monge; e lo rey Donat estech liguat per molts ans e tot ço que auia dona a pobres. E per ço la sua justicia esta ferma en tots los segles dels segles sens fi. E tu comptaras totes aquestes coses a aquels qui son vius el segle. »

[XVIII. Lo rey Cormarch]  E com .j poch anassen mes a auant, veeren .j.ª casa molt mareueyllosament obrada, e hauie les parets e tota la altra obra daur e dergent e de tot linatge e de tota manera de pedres precioses. Finestra aqui no auia ne porta, mas tothom qui entrar hi volie hi podie entrar; e era la part dintre tan resplandent, que no parie que solament hi resplandis .j. sol, mas que quax aqui resplandissen molts sols. E ere fort ampla e redona, e neguna