Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/75

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


colona noy hauia; tot lo pahiment ere obrat daur e de peres precioses en sede, e de tota bellea e de tot hornament ornada e enbeleida. E vee seure en aquela lo rey Cormarch, lo qual vestia tan mareueylloses e tan precioses vestidures, que lo preu dequeles ere sobre tot preu terrenal. E com axi esties Tundal mareueyllat, vengueren moltes gens en aquella casa ab dons e ab * pre[s]entayles, e cascu *[f. 83] offerie e presentaue sos dons e ses presentaylles a aquell rey. E dementre que esties Tundal longuament denant aquell rey, senyor seu, car ere estat son senyor el segle, vingueren molts preueres, e diaques, e sots diaques, solempnialment vestits axi com si deguessen dir missa, ab casules de sede e ab altres ornaments molt precioses. E ere ornada aquella casa de mareueyllosos ornament[s]; e posauen anaps, calçes daur e dergent, e cabçes de vori sobre taules, e ere hornada aquella casa axi, que parie que mayor gloria no agues en lo regne de Deu, car aquestes coses parie que hi deguessen bastar. E tots aquells que aministrauen venien denant lo Rey e agonolauen si e dehien: « Labores manum tuarum qui manducabis beatus es et bene tibi erit. » Qui vol dir: car menyar has los trebaylls de les tues mans beneuyrat es, e be sera a tu. Ladonchs dix Tundal a langell: « Mereueyll me, senyer, de tans ministres, que entre tans no ni conegua .j. de sa companya. » E langell dix li: « Aquests que tu veus no son de sa companya, mas son pobres de Jhesu Christ e pelegrins, als quals lo rey donaue almoyne e dels seus bens larguament, e per ço per les mans daquels li es trames lo guardo perdurable. » E dix Tundal: « Senyer, ¿e lo rey, senyor meu, ha soferts alcuns turments apres la mort? » E langell li dix: « Hoc,