Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


seruides de soffrir. » E çon asso ac dit, els comensaren a anar.

IV. Dels homeyers.   Con agren ensems luny anat, e no aguessen negun lum si no la resplandor del angel, els uengren en .j.ª gran uayl tenebrosa e fort orribla e cuberta de caliga de mort; e aquesta *[d.] uayl era fort pregona e plena de brasses de foc cremant, e auia aqui .j.ª cuberta de ferre que semblaue que ages .iij. coudes despes, e portaua tan gran calor, que per sa gran calor sobraue totes les brasses cremans de la dita uayl; e auia aqui tan gran pudor, que sobraue per la gran pudor totes les tribulacions que auia uistes, dexendien, empero, daquela una gran multitut danimes, e aqui eren cremades tant entro que eren e[n] manera de segi en panna cremat, se lexauen decorrer, e so que es pus esquiu, en tal manera eren cremades que per la dita launa decorrien axi con sera que hom cola per drap, e altra uegada eren cremades en aqueles brasses cremans en aquel turment. E con aquestes coses ac uistes, *[f. 105]aquesta anima, molt espauentable, dix a langel: « Ay, senyer meul prec te, sit plau, que tum diges quin mal feeren aquestes animes qui a aytals turmens son liurades. » E el li respos: « Aquests son seyls qui ausieren lurs pares, e [o] lurs mares, o lurs frares, o altres homens; e aso es pena que pertany aytals e a seyls qui consenten; e apres aquesta pena els son portats a maiors penes, les quals ueuras. » E lanima dix: «¿Yo, senyer, sofferre aquesta pena? » E langel li dix: « Ben as perseruit, mas no o soferas jatsesia aso que no aies mort pare ni mare ni frare, empero as mort home; mas ara not sera comptat, mas daqui anat te guarda con seras