seruides de soffrir. » E çon asso ac dit, els
comensaren a anar.
IV. Dels homeyers. Con agren ensems luny anat, e no aguessen negun lum si no la resplandor del angel, els uengren en .j.ª gran uayl tenebrosa e fort orribla e
cuberta de caliga de mort; e aquesta *[d.] uayl era fort
pregona e plena de brasses de foc cremant, e auia
aqui .j.ª cuberta de ferre que semblaue que ages
.iij. coudes despes, e portaua tan gran calor, que
per sa gran calor sobraue totes les brasses cremans
de la dita uayl; e auia aqui tan gran pudor, que
sobraue per la gran pudor totes les tribulacions
que auia uistes, dexendien, empero, daquela una
gran multitut danimes, e aqui eren cremades tant
entro que eren e[n] manera de segi en panna cremat,
se lexauen decorrer, e so que es pus esquiu, en tal
manera eren cremades que per la dita launa decorrien axi con sera que hom cola per drap, e altra
uegada eren cremades en aqueles brasses cremans
en aquel turment. E con aquestes coses ac uistes, *[f. 105]aquesta anima, molt espauentable, dix a langel:
« Ay, senyer meul prec te, sit plau, que tum diges
quin mal feeren aquestes animes qui a aytals turmens son liurades. » E el li respos: « Aquests son
seyls qui ausieren lurs pares, e [o] lurs mares, o
lurs frares, o altres homens; e aso es pena que pertany aytals e a seyls qui consenten; e apres aquesta
pena els son portats a maiors penes, les quals ueuras. » E lanima dix: «¿Yo, senyer, sofferre aquesta
pena? » E langel li dix: « Ben as perseruit, mas no
o soferas jatsesia aso que no aies mort pare ni
mare ni frare, empero as mort home; mas ara not
sera comptat, mas daqui anat te guarda con seras
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/90
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.