Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tons, la qual deuora tots los auars; e aquests .ij. homens que ueus en la sua gola, la .j. cap amunt e peus aual, e laltre peus amunt e cap auail, son gigans e en lurs dies ni en lurs temps no foren trobats tan maluats, e tu sapies que els an nom en Sergus [e] en Tonalt. » E la anima li respos dient: « Ay senyer! » dix ela « ¿per que plac a Deu que a tan greus penes fossen jutgats?» E langel li respos: « Tots aquests linyatges de turmens que tu as uists *[f. 107] jassea que sien grans, abans que no partesques ne ueuras maiors. » E con aso ac dit el sacosta pus prop a la bestia e la anima lo segui jatssia que no li plages, e axi estegren denant la bestia. E con axi estauen denant la bestia langel la desempara e la mesquina romas; mas lo[s] demonis qui la ueeren estar axi desconortada e desemparada, uengren entorn la mesquina en forma de cans arrepables, prengeren la e gitaren la per mig de les flames en lo uentre daquela bestia. Quins turmens ela soffri, en la sua cara per color se poc ben conexer e mostrar; e per so que nos [no] siam uists enueiossos [enujosos?] no uolem escriure tot so que oim retrer a la boca deyla. *[b.] Mas, empero, per so que no siam uists menysprear la manera de moltes coses [e de] e de molts turmens que li ausim retrer a la boca del, uolem ne alcuns recomptar a instruccio e a cautela de molts. Cor segons que ela compta, ela sofferi aqui molt gran ferea e gran esquiuea de cans, e de leons, e dorsos e deltres besties sens nombre no conegudes, aytanbe hi soffry colps de demonis, ardor de foc, asprea de neu e de fret, pudor de soffre, paor de uistes duyls, deturment de lagremes, abundancia [e] de tribulacions, estrenydura de dens. En axi aquesta mesquina, con se uiu en aytals turmens, res no poc fer, sino si matexa acusar per son peccat e arrapar