Pàgina:Llei 10 2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana (2014).pdf/2

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



III

Partint de les premisses exposades, aquesta llei s'estructura en cinquanta-sis articles agrupats en tres títols.

El títol I conté les disposicions de caràcter general, que comprenen l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la norma i els principis generals que han de garantir la implementació de totes les formes de participació.

El títol II regula les consultes populars no referendàries i els instruments encarregats del seguiment i el control dels processos de consulta.

El capítol I del títol II regula les consultes populars no referendàries i atribueix la competència per a convocar-les al president de la Generalitat i als alcaldes. La iniciativa per a impulsar-les des de l'àmbit institucional correspon al mateix president de la Generalitat, al Govern, al Parlament i als municipis en l'àmbit de Catalunya, i al president de l'ens o el seu ple en l'àmbit local, sens perjudici de la iniciativa dels ciutadans que desplega el capítol III. També s'estableix qui són les persones que poden ésser cridades a participar-hi, es creen el Registre de participació i el Registre de consultes populars i s'estableixen els efectes de les consultes, que en cap cas no són vinculants i estan sotmeses al principi de retiment de comptes a la ciutadania per part de l'òrgan convocant.

El capítol II estableix l'objecte de la consulta, el contingut mínim del decret de convocatòria i el sistema de garanties que ha de guiar el procés de consulta. Aquest capítol regula les funcions dels mecanismes de garantia establerts a aquests efectes: la comissió de control, les comissions de seguiment i les meses de consulta. També regula les modalitats de votació i remet a les regles específiques de cada decret de convocatòria pel que fa als criteris de recompte.

Així mateix, el capítol II regula la utilització dels mitjans electrònics en l'àmbit de les consultes populars, als efectes d'impulsar-ne l'ús, tant en el procés de votació com en el de recollida de signatures, per a fomentar la participació ciutadana, respectant totes les garanties jurídiques exigibles.

El capítol III regula la iniciativa ciutadana especificant qui pot promoure la iniciativa, la composició de la comissió promotora, la legitimació activa dels signants, l'àmbit de les consultes, les signatures exigibles i els períodes inhàbils per a la promoció de noves consultes.

El títol III, sobre processos de participació ciutadana, s'estructura en tres capítols. El capítol I conté disposicions generals i els àmbits subjectiu i objectiu d'aplicació. El capítol II estableix les característiques de la iniciativa institucional i la iniciativa ciutadana, l'estructura dels processos, l'aportació de propostes, la valoració de les propostes i l'avaluació del procés de participació ciutadana i els seus efectes.

El títol III acaba amb el capítol III, que estableix diferents modalitats participatives, com les enquestes, les audiències públiques i els fòrums de participació.

La part final de la llei conté dues disposicions addicionals, dues de transitòries i dues de finals. Les disposicions finals fixen l'entrada en vigor d'aquesta llei i atorguen facultats al Govern per a fer-ne el desplegament per reglament.



Títol I. Disposicions generals


Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. L'objecte d'aquesta llei és l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria dels mecanismes de les consultes populars no referendàries i d'altres formes i mecanismes de participació ciutadana institucionalitzada en l'àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals.

2. Els preceptes d'aquesta llei que regulen les consultes populars no referendàries són aplicables a la Generalitat i als ens locals, sens perjudici, en aquest darrer cas, que puguin ésser desplegats per les normes d'organització i funcionament dels mateixos ens locals.

3. Els ens locals, en l'àmbit de llurs competències, poden regular els altres instruments de participació, que es regeixen per llurs pròpies normes d'organització i funcionament, de les quals aquesta llei té caràcter supletori, llevat del que determinen els articles 41.1 i 4, 42, 46, 51 i 52, que són d'aplicació directa. Tot això s'entén