LLEI
8/2010, del 22 d'abril, de creació del municipi de la Canonja.
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La Canonja és un municipi que s'ha format històricament per l'agregació i la fusió de diversos termes: Masricart, la Canonja, la Boella i una part de l'antic terme de la Pineda. A mitjan segle XII, en iniciar-se la conquesta i la repoblació definitiva del Camp de Tarragona, la Boella i Masricart prenen constància en el territori. Ja al segle XIV, la Canonja apareix com un mas o una casa de repòs per als membres del capítol de la catedral de Tarragona. Des de mitjan segle XIV, Masricart i la Canonja consten com a membres de la comuna del Camp de Tarragona, prova de llur
consolidació com a nuclis de població. A finals del segle XIV, el comte de Barcelona va vendre a l'arquebisbe de Tarragona diversos llocs i jurisdiccions, entre els quals
els de la Canonja i Masricart. Poc després, el 1404, l'arquebisbe adquiria la Boella i es configurava així un domini de la Mitra, que exerciria en aquests termes la
jurisdicció criminal, mentre que la jurisdicció civil restaria en mans de diversos senyors laics o eclesiàstics.
Al darrer terç del segle XVI, el nucli estava ja suficientment consolidat per a propiciar la fusió de les dues parròquies de Masricart i la Canonja, l'any 1573. Tanmateix, l'església de la Canonja seria sufragània de Masricart. En el decurs del segle XVIII, la Canonja adquirí un major relleu, sobretot a causa de l'augment de la població, fet que comportà l'edificació de l'església, el 1757. Finalment, durant el segle XIX, es produí l'agregació definitiva dels municipis de Masricart i de la Canonja, el 1848, amb llurs termes respectius, prenent el nom de la Canonja. En les dècades següents, el nou municipi augmentà de població, tot i els efectes de les crisis demogràfiques i econòmiques posteriors.
Després de la Guerra Civil, la Canonja inicià una recuperació demogràfica lenta, que culminà amb el procés d'industrialització del que esdevingué el polígon sud de Tarragona als anys seixanta. Aquest fet abocà a imposar l'acord d'incorporació del municipi de la Canonja al de Tarragona, el 1964, sense que es consultés la població afectada, per mitjà del Decret 2732/1964, del 27 de juliol, del Ministeri de Governació, fet que va produir la desaparició formal del municipi històric de la Canonja.
Tanmateix, la Canonja ha mantingut d'una manera permanent un sentiment de comunitat diferenciada, identificada amb la vida pròpia d'un poble que amb el pas dels anys ha lluitat per a tornar a recuperar la vida municipal íntegrament, amb fórmules administratives adoptades en cada moment –entitat local menor i entitat municipal descentralitzada– que han estat sempre insuficients.
Finalment, l'Ajuntament de Tarragona, atenent la petició de l'entitat municipal descentralitzada de la Canonja del 27 de maig de 2004, va acordar iniciar els tràmits per tal que aquest terme es constituís en municipi independent. El 16 d'abril de 2007 els òrgans plenaris de Tarragona i la Canonja acordaren formalment la tramitació a la Generalitat de Catalunya de l'expedient de segregació.
Aquesta sol·licitud fou desestimada, d'acord amb la normativa, pel Decret 1/2009, del 7 de gener, pel qual es denega la segregació d'una part del terme municipal de
