Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

TERCERA PART

L'OBRA LITERÀRIA


V.- ANÀLISI CRONOLÒGICA DE LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA


 V.1.- Poesia en italià d'àmbit familiar

 D'entre les poesies de Bartomeu Simon que podem datar, les més antigues corresponen a l'any 1782, deu després, per tant, del poema titulat "Nella partenza da Sassari del Signor Cavalier Ferraris di Celle, Vice Intendente Generale nella detta città"[1], el primer text literari que correspon a un membre de la família Simon.

 La característica essencial, però, dels textos que ara prenem en consideració és que no es tracta de poemes que d'una manera o altra havien d'esdevenir públics, com el de l'any 1772, sinó que foren inspirats per anècdotes i intencions que havien de romandre recloses dins de l'ambient familiar: el recurs a la llengua italiana és coherent, així, amb els costums lingüístics que lligaven Bartomeu Simon amb els seus quatre fills.

 L'anècdota a partir de la qual nasqueren els poemes estudiats és la següent: el mateix any 1782 Joan Francesc Simon, havent de tornar al Col·legi de nobles de Càller després d'unes vacances de tres mesos a l'Alguer, va adreçar al seu pare un llarg poema on lamentava dramàticament la imminent reclusió. Es tracta del text intitulat "Il ritorno del Signor Cavaliere Abbate Don Gianfrancesco Simon al Reale Collegio Cagliaritano de' Nobili", articulat en cent onze estrofes de versos "martel·lians" o alexandrins.

 Tot i que el contingut del poema palesa prou clarament que es tracta d'una broma, l'autor no es pot estar de declarar-ne explíticament l'essència per tal d'evitar possibles malentesos. Vet aquí l'aclariment amb què li semblà oportú de comentar certs versos:

"Confesso che l'espressioni poetiche sono esaggerate, ma il vezzo della poesia le richiedevano così. Altronde non chiedevano effetto alcuno se non è uno scherzo fatto da un giovine che si finge infelicissimo. Ognun vede che il ritornare a un

  1. Totes les pesies estudiades en aquest apartat són conservades a l'AG, docs. 645 i 933 (ant. 645bis).