Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/121

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 V.2.- Poesia amorosa: el "cicle d'Anarda"

 Entre els anys 1795 i 1797, o sigui immediatament abans i després de la seva expulsió de Càller, Bartomeu Simon va escriure una sèrie de poesies que podem considerar un cicle literari ben definit tant a causa de la temàtica dels diversos textos, de tipus amorós, com de llurs característiques mètriques.

 Es tracta més concretament d'onze poemes castellans i tres de sards[1], el darrer dels quals, de l'any 1797, consisteix en l'únic redactat a l'Alguer. Tota la resta de la producció que ara tenim en compte, per tant, correspon a l'etapa calleresa de la vida del nostre autor.

 Pel que fa a la mètrica, el present cicle és constituït per quatre sonets, set dècimes castellanes i una de sarda i dues octaves en sard que reprenen l'esquema mètric dels goigs. Excepte els quatre sonets, tots els poemes consisteixen en la glossa, d'extensió variable, d'una tornada inicial sovint introduïda per un comentari l'anàlisi del qual, de fet, representa la part més interessant del present estudi.

 Per tal com aquests poemes no són adreçats a la muller de Bartomeu Simon -que l'any 1795, als setanta-quatre anys d'edat, reclosa a l'Alguer, vivia pràcticament abandonada pel marit- abans de procedir a llur descripció convindrà observar de ben a prop certs costums de caràcter social i amorós de Bartomeu Simon.

 A partir de l'any 1782 -un cop llicenciat, per tant, en Teologia i poc abans de llicenciar-se en Dret- Mateu Lluís Simon havia començat a freqüentar certes tertúlies callereses on feien cap els més prestigiosos individus de la capital del Regne: coneixem els noms, per exemple, dels marquesos de Boyl -amb qui d'altra banda trobem en relació epistolar, des de Torí, Domènec Simon-, el marquès de San Tomaso, les famílies Grandona i Giusiana, el cavaller Guirisi i la marquesa de Sedilo.

 Tal com es desprèn de la seva correspondència amb Domènec, Bartomeu Simon va voler evitar aquest costum del seu fill, de manera que li retirà qualsevol mena d'ajut econòmic que no fos adreçat a despeses estrictament necessàries. Per tal d'intercedir a favor del seu germà Mateu, Domènec va escriure al pare:

"[L'actitud de Mateu no és reprensible] se altro non avesse commesso che cambiar idea riguardo allo stato, se Dio non ve lo chiama, e passar qualche ora anche

  1. Veg. la poesia amorosa en sard de Bartomeu Simon publicada dins ARMANGUÉ 1994a.