Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Luego, del fill canòngie acompanyat,
se disponghé de anar a la barqueta.
Ah, qui moment y avís que fonch aquest
de lo més llagrimós y més funest!24

IVSi contar-vos pughés la confusió
y com s'és la casa alborotada
al veure que senz altre dilassió
ya l'hora de partir era arribada!28
En qui terror, en qual desolassió
s'és vista en un moment del tot mudada!
Yo sol vos podré dir, ab tot assert,
que no hi havia més cap ni consert.32

VIntrèpit, misenyor anà primer
de sa moller y dis: "Antíoga mia:
yo part, com tu ben sàs, ab desplaer,
però te deix lo cor en companyia.36
Ya sàs que dech partir per gran affer
hont la sort y·l destino axí m'envia".
Ell la volghé abrassar, ella plorava.
Creyeven tots que·n brassos le restava.40

VIQui aghés al·lora vist dos fins amants
com mútuament los dos se llastimàvan?
L'amor los fea parèixer dos gigants
en la valor ab qual se confortàvan.44
La pena los tenia vassil·lants
y ab vives expressions se carissiàvan.
Ell d'una part volia fer coràggie,
ella no attuava en dar-le lo bon viàggie.48

VIIDaprés s'és presentat ab humiltat
de sa sogra, qui en casa se trobava.
Ab lo major respecto y molt turbat
la mà com a bon gendre le basava.52
Ella, molt affligida, l'ha abrassat;
ell, ya del tot rendit, la consolava

    34. Antíoga: es tracta de Maria Antíoca Màssala, amb qui Bartomeu Simon havia contret matrimoni el mes de març de 1800.
    48. attuava: 'aconseguia', 'realitzava' (it. attuava).