Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/166

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ell es ver que no l'ha manifestat,
per nàscier-li·l penar d'un pur amor;188
però evidentes proves ha donat
quera lo seu patir molt superior,
puis fonch tant opprimit del seu gran dol
que ni·l plor pughé tindre per consol.192

XXVAquesta és la gran prova de un amant:
patir y no plorar pel sentiment,
mostrar serenitat en lo semblant
y tindre al cor ocult lo descontent;196
pèrder l'oggecte amat y ser constant
en ésser insensible al seu torment.
Axí·l canòngie ha fet com yo vos dich,
puis misenyor no té maggior amich.200

XXVITambé en los bons amichs dech numerar,
ab totta distinzió, los germans Ruits,
que anàvan, com me han dit, a desmayar
daprés que a para y fill han vist partits.204
Hu d'ells se comportà com militar,
l'altre se demostrà dels més aflits.
Tots los dos en bon cor ya són germans,
però·l segons pareix que·l porti en mans.208

XXVIIAnàvan hu y l'altre confortant
la mare, a misenyora y sas germanas.
Les diévan qu·era·l plor esorbitant
y qu·éran finalment llàgrimas vanas,212
mentres que misenyor vindria trionfant,
llibre de tantas penas quotidianas
ab quals visqué tants ayns molt tribolat;
y que per ell y aghera Déu pensat.216

XXVIIIAra vinch per vos diure lo que feren.
los abitants de casa y servitut
en lo moment que al pare y fill veyeren
partir ab totta aquella moltitut.220

    202. los germans Ruits: coneixem només Enric Ruiz, amic de Bartomeu Simon, amb qui va mantenir una interessant correspondència epistolar (veg. el nostre Apèndix 5).