Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/179

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


poch abans de ascurigar,
Ferrandini a l'avisar
venghé che partir vulia,32
mentras che li parexia
che·n bo·l vent s'era pusat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.
36

VISa mercè, ab gran valor,
dighé che anava a embarcar-sa
y primer vulghé abrassar-sa
a la duegna. Oh, que dolor!40
Luego sa casa en terror
per sa partenza ha pusat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.
44

VIIAh, si yo explicar pughés
lu tittiu de al·lora y·l dol!
Ningú trobava cunsol
ni che de plorar cessés.48
Pareix che·l cor nos dighés
que·l retorn fóra tardat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.
52

VIIIPughés yo fer-li saber
las llàgrimas derramadas
de se sogra y ses cunyadas
y sa neboda y muller.56
Ya lu sab tott lu carrer
quant a tottas és custat.
O que és l'infern congiurat,
o que és volontat de Déu.
60

IXNo li parl del ascrament
che Teresa y Pepa han fet:

    TEXT 5
    30. ascurigar: 'fer-se de nit' (log. iscurigare).
    62. Teresa y Pepa: es tracta de dos membres del servei de la família Simon, als quals l'autor ja s'havia referit a les estrofes XXIX-XXX del Text 3.