Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/2

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


INTRODUCCIÓ

 Fins ara ha estat ben poc estudiada entre nosaltres la història cultural i lingüística de la Sardenya del segle XVIII. Els nostres arxius, per raons evidents, només ens n'ofereixen una informació fragmentària, marginal, i encara limitada als primers anys del segle, o sigui al darrer període en què l'illa va pertànyer a la Corona d'Aragó. La pèrdua de relacions entre les terres de parla catalana i Sardenya, a més, va accelerar-hi la desaparició de l'ús de la nostra llengua, de manera que hom ha hagut de considerar, amb bona part de raó, que la filologia catalana no podia fer del segle XVIII sard un legítim objecte d'estudi.

 Ara bé, cal tenir en compte que la desaparició del català, en primer lloc, no fou immediata després del tractat d'Utrecht i, en segon lloc, que no es generalitzà a tot Sardenya: la ciutat de l'Alguer continuà el conreu de la nostra llengua tant en les situacions més lligades a la vida quotidiana com en manifestacions culturals d'indubtable relleu local. El català fou, en definitiva, el vehicle lingüístic d'una sèrie de documents originaris de tots els racons de l'illa -durant el primer terç del segle XVIII-, i alhora vehicle lingüístic de tot un seguit de manifestacions de tipus literari que tingueren lloc a la ciutat de l'Alguer.

 L'anàlisi d'aquestes realitats és un dels objectius del present estudi.

 Per a dur-lo a terme ens ha semblat que la descripció, edició i comentari de l'obra literària en català d'un dels nobles algueresos més prestigiosos del seu temps -alhora estretament relacionat amb els ambients culturals i polítics de tota l'illa- ens havia de permetre de seguir de ben a prop tant la història lingüística a la Sardenya del segle XVIII com la superviviència del català a l'Alguer. Però no només això: l'anàlisi de l'obra de Bartomeu[1] Simon ens permetrà alhora d'assistir a la lenta desaparició a Sardenya dels costums literaris relacionats amb la cultura catalana i a la pervivència dels corrents culturals castellans, posteriorment substituïts pels italians.

 La figura de Bartomeu Simon era quasi desconeguda fins a l'actualitat. Si el seu nom no deixa de ser present als llibres d'història sarda és més perquè se'l recorda com a pare dels germans Simon Delitala -protagonistes destacats de diversos episodis relacionats amb el moviment revolucionari de la fi del segle XVIII- que no pas per la seva activitat personal. Pel que fa a l'aspecte literari, un sonet català recollit per Eduard Toda -sempre al costat de poesies dels germans Simon Delitala- era fins fa

  1. A causa de la confusió documental (hom consigna sovint els noms propis en diverses llengües), al nostre estudi escriurem en català tots els noms dels ciutadans algueresos, dels funcionaris que hi residiren de manera permanent i dels bisbes de la diòcesi.