Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Aquesta política, lògicament, va trobar el primer obstacle en la desconfiança dels jesuïtes envers les autoritats piemonteses, la imposició de l'italià impulsada pels quals fou acollida amb una resistència tenaç. Així descrivia la situació el ministre Bogino al virrei Costa della Trinità en una carta datada el 12 de febrer de 1766:

"Il partito dei gesuiti ozieresi, che sono i più peripatetici, è oggidì dominante nella provincia. Il P. Piras coi padri Santos e Cano, lettori di Teologia, non cessano di tenere i giovani in conferenze e processi contro le maniere e gli suti italiani. [...] Sua Maestà è scandalizzata; vuole la introduzione della lingua italiana e invano quattro teste vecchie peripatetiche vogliono ergersi. Sua Maestà li farà imbarcar tutti, uno dopo l'altro!" (COSTA 1885-1937, III, 217).

 El segon dels jesuïtes esmentats, el pare Santos, professor de teologia al col·legi de la Santa Creu de Càller l'any 1766, era espanyol i hom el considerava un dels caps de l'oposició dins de l'orde. La seva expulsió del regne va arribar a semblar abolutament necessària i va dur-se efectivament a terme pocs anys després.

 La correspondència entre el virrei i el ministre Bogino, al marge dels problemes amb què els jesuïtes destorbaven llurs interessos, continua demostrant la urgència amb què les autoritats volien resoldre el problema lingüístic. Efectivament, el 16 de juliol de 1766 el rei demanava al virrei que ordenés al provincial dels jesuïtes que a partir de l'1 de setembre no contestés les cartes redactades en castellà; durant els mesos següents, a més, Bogino comunicava al virrei Costa della Trinità que "Sua Maestà non potrebbe permettere che dal Governo si continui a scrivere ad alcuno in spagnuolo" i que, per tant, "non vuol più sentire nè lettere nè rappresentanze se non in italiano" (COSTA 1885-1937, III, 217).


 II.3.3.- Assimilació dels corrents literaris italians: l'Arcàdia

 A més de la reforma educativa, una sèrie d'innovacions de tipus cultural va enriquir encara el panorama institucional sard abans del bandejament del comte Bogino del ministeri de Guerra.

 En primer lloc convé recordar la restauració, l'any 1763, de l'Arxiu d'Estat de Càller, que des del 1720 havia perdut la seva antiga importància a causa del desviament dels fons arxivístics envers altres institucions; i, el 1764, l'ampliació de la Biblioteca universitària de Càller, que es beneficià de