Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


di­versos donatius procedents tant de la Biblioteca reial com de la Stamperia Reale de Torí (Lippi 1897b, 3-4). Pocs anys després, gràcies a ad­quisions posteriors -cal destacar sens dubte els fons procedents dels arxius jesuítics, dels quals havia de beneficiar-se també la Biblioteca universitària de Sàsser l'any 1775-, l'estat de la Biblioteca calleresa podia considerar-se satisfactori.

 Finalment, l'any 1769 el ministre Bogino creava, sempre a Càller, la Stamperia Reale, que havia de distingir-se a tota Itàlia per la perfecció tècnica que va arribar a assolir gràcies a l'impressor Bonaventura Porro. Diversos documents de l'època il·lustren de manera ben oportuna la situació editorial sarda abans de l'establiment d'aquesta nova impremta. En una memòria firmada a Càller el 24 d'agost 1763, per exemple, després de fer una breu història de la impremta a l'illa, un anònim funcionari escriu:

"Tre sono nel Regno le stamperie, cioè due in Cagliari, di Dn. Bachisio Nieddu e de' padri domenicani, ed una in Sassari, di Giuseppe Centolani e Simone Polo. Stanno in riposo i loro torchi la maggior parte dell'anno poiché nulla si dà qui alla stampa se non qualche mandamento de' vescovi o Sinodo diocesana, qualche pregone che facciasi stampare dal Governo o sentenza della Reale Udienza"[1].

 A través d'aquests nous canals creats pel ministre Bogino van penetrar a Sardenya, tal com assenyala Giovanni Pirodda, corrents culturals típicament italians, entre els quals destaca l'Arcàdia, de la qual hom va fundar una colònia a Càller: l'Accademia dei Segregati (Veg. Pirodda 1989, 944). Cal tenir en compte, però, que l'estètica arcàdica no només va influir decisivament damunt l'activitat cultural de la capital del Regne, sinó també damunt la de la zona d'influència de la ciutat de Sàsser.

 Efectivament, l'any 1765 una nova personalitat va contribuir a accelerar la difusió de l'italià a Sardenya i a difondre, principalment al nord de l'illa, la cultura arcàdica. Ens referim al pare Angelo Berlendis[2], cridat a Sàsser per tal de restaurar-hi els estudis inferiors, que va organitzar l'any següent de la seva arribada una acadèmia pastoral per la qual fou felicitat fins i tot pel ministre Bogino. L'any

  1. ASC, Segreteria di Stato II, llig. 149, ff. 21-28. Pel que fa als llibreters, l'autor de la memòria continua: "Non sononvi nel Regno mercanti librari; il solo si è il Romero, la cui bottega è ben lungi di essere mediocremente provista" (ff. 22v-23r).
  2. A. Berlendis (Vincenza 1733 - Càller 1792), professor de Retòrica i d'Eloqüència a la Universitat de Sàsser a partir de l'any 1765, fou prefecte de l'escola reial de Sàsser fins al 1768 i posteriorment prefecte del Col·legi de nobles de Càller (TOLA 1966, I, 126-128).