Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que singularitza l'Alguer és l'escàs relleu que hi havia assolit la llengua castellana, reservada només a la gent instruïda i pràcticament desconeguda als sectors més humils de la població. En aquest sentit és fonamental l'afirmació de Kuen:

"El conocimiento del idioma español en Alguer se habrá reducido siempre a un círculo relativamente limitado de personas instruidas, y sobre todo no ha podido el español expulsar el catalán de la vida religiosa, de la predicación y de la doctrina cristiana en Alguer, al contrario de lo ocurrido en otras ciudades de Cerdeña" (Kuen 1932-1934, V, 126).

 Ara bé, tot considerant aquests aspectes no deixa de sorprendre un fenomen que d'altra banda és coherent amb el que acabem d'afirmar: l'escassedat de documents oficials escrits en català, que il·lustren de manera només superficial la riquesa d'una llengua que tan sols a través de l'anàlisi d'altres fonts podem assegurar que era generalitzada a l'Alguer en tots aquells àmbits on no predominaven l'element noble o burgès[1].

 A l'hora d'estudiar la història de la llengua catalana a l'Alguer durant el segle XVIII cal tenir en compte, en primer lloc, certes directrius imposades pel sínode que el bisbe Joan Baptista Lomellini (1726-1729) celebrà el 8 d'abril de 1728. En aquest acte destaca sens dubte l'interès del bisbe per la creació d'escoles elementals a la seva diòcesi, fins al punt que es reserven als mestres els beneficis de les capellanies i donacions pies en tots aquells llocs on sorgeixin noves institucions escolàstiques. Però allò que ara més ens interessa assenyalar és que durant el sínode els capellans es comprometeren a impartir cada diumenge, en la llengua vernacla, la doctrina cristiana. Ve't aquí el text del sínode que fa referència a aquest nou costum:

"Decretum VII: Parochi teneantur diebus festis docere doctrinam Christianam lingua vernacula.
In omnibus anni festis diebus inter Missarum solemnia ante Offertorium aliquam partem doctrinae Christianae, vel unum ex Misteriis fidei principalibus lingua vernacula explicent [...]. Singulis autem diebus Dominicis totius anni una hora post meridiem, puerum cum campanucula per Oppidi vias percurrere faciant, ut Parochiani in Ecclesia Parochiali, seu alio loco publico, et decenti congregentur,

  1. Dos bons exemples d'això, a més dels que assenyalarem tot seguit, són la súplica catalana amb què l'any 1759 la població algueresa va demanar ajut contra una plaga de llagosta que amenaçava els camps de la comarca (CHESSA 1976-1980, 104); i la revolta algueresa de l'any 1793, durant la qual els ciutadans cridaven "tutti in volgare idioma" (G. LAVAGNA, "Memorie segrete di Sardegna", dins SOLE 1970, 15).