Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 No cal dir que a partir d'aquest moment s'emprarà només el llatí a l'hora de registrar els bateigs.

 Deixant ara els arxius religiosos i tornant als municipals, hem d'assenyalar la presència escadussera de documents redactats en català durant tot el període objecte del nostre estudi, malgrat que el castellà i l'italià seran essencialment les llengües dominants. Cal tenir en compte, en primer lloc, que els consellers en llur tracte amb la capital de l'illa havien de recórrer necessàriament al castellà, i posteriorment a l'italià, llengües comunes dins l'àmbit polític i administratiu; i en segon lloc que representaven precisament les classes noble i burgesa, o sigui les que amb més facilitat havien acceptat el canvi lingüístic pel qual es bandejava el català -i havien d'acceptar encara de bandejar el castellà en benefici de l'italià.

 A continuació analitzarem els costums lingüístics que alguns registres municipals il·lustren, per tal de reconstruir el procés d'abandó del català dins d'aquest ambient.

 Pel que fa als "Registres de barran­chelleria"[1] són redactats exclusivament en català durant el període 1706-1746. Aquest any farà acte de presència, per primer cop, el castellà[2], l'ús del qual serà secundari fins a l'any 1810[3], data en què l'italià s'esforçarà a reemplaçar-lo en un llarg procés de substitució que s'intensificarà a partir de l'any 1817 per tal de culminar el 1829[4]. Cal atribuir aquest pregon arrelament de la llengua catalana al freqüent tracte de les autoritats amb les capes humils de la població, d'on procedien fonamentalment els vigilants que constituïen la companyia.

 Al "Registro di varias cosas y providencias ordenadas por este magistrado en el año 1759" [1759-1784][5], fonamentalment castellà, hom empra saltuàriament el català encara l'any 1760, llengua que desapareix de manera gairebé definitiva el 1761.

 L'italià apareix al "Registro di varias cosas y providencias" l'any 1767 i hi conviurà amb el castellà fins al 1784, data en què deixen de produir-se anotacions.

  1. Es tracta dels registres on els guàrdies destinats a la vigilància dels camps denunciaven els furts (per a la història de la barrancel·leria a Sardenya veg. LODDO 1975A, 284. Cal tenir en compte també els "Registres de cavalls" (AComA, docs. 378-393, 862 i 864), on el català és també la llengua predominant.
  2. Els estatuts de la companyia, dels anys 1762 i 1783, foren redactats exclusivament en castellà (AComA, doc. 394).
  3. AComA, docs. 302-328, "Registres de dains".
  4. Efectivament ha estat assenyalat com a darrer document redactat en català, dins d'aquesta sèrie, el "Registre de barrancellaria del capità Antonicu Ardito, 1828-29" (AComA, doc. 283) (CARIA 1991, 125 i 133).
  5. AComA, doc. 496.